Category Archives: Poesia

Dia de la poesia catalana a internet

Avui 17 de març fem una crida a emplenar la xarxa de versos catalans: celebrem el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n’és de valorada i estimada pels seus lectors.

Des del blog de la revista ens sumem a aquesta iniciativa amb aquest poema de Joan Maragall:

LA GINESTA
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Poesia

Sant Valentí!

El nou grup de revista us desitja un feliç dia de Sant Valentí.

El dia de Sant Valentí és una celebració tradicional dels països anglosaxons que es va començar a celebrar al llarg del segle XX en altres països on les parelles d´enamorats expressen el seu amor mútuament. Es celebra el 14 de febrer i en alguns països és conegut com el dia dels enamorats o de l´amor i l’amistat.

Esperem que gaudiu de molt d’amor aquest 14 de febrer. I a continuació us deixem un poema de Joan Salvat-Papasseit perquè us aneu ambientant…

MESTER D’AMOR
                     a Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura. 

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada. 

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta. 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar

i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
san-valentin-2012

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Amor, Poesia